DEJÚS, [DEIUS] prep.
Dessota, sota; davall.
V. ajús, dejós, jus.
"E tota nua se n ana per l aygua seguint la vora de la mar, e com sentia venir algu entrava se n tota dejus l aygua..." Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLXXXIV
"E dix li: -Estas molt pregon en infern?- Respos que pus pregon que no es la terra deins lo cel: per lo agreujament de les penes ho deya. E dix li: -E deius tu, ha y nengunes animes?- Respos que les dels juheus son mes avall que les dels infels..." Ferrer, Vicent Quaresma 155, XLV
"Lo Dalfi, molt enujat, mana fer una preso dejus terra, en la qual mes Viana e Ysabel..." Paris e Viana 971
"E si lls vols engarlandar, fetes garlandes axi com vulles, e mit el cap damunt una taronga, e altra dejus en que stiguen les garlandes..." Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxiij, c. Bib. Univ. Valčncia
| | |